|
L'origen històric
Per trobar l'origen de la festa major, cal remuntar-se enllà del temps, quan Sabadell era una vila entre muralles. Lligada des del seu origen a la celebració del patró de la vila -Sant Fèlix, que s'escau en l'1 d'agost-, tenia un marcat caràcter religiós. La processó en honor del sant, instituïda a final del segle XVII, es complementava amb algun acte més lúdic, com un ball o un àpat popular. A partir del 1884, l'ajuntament es comença a implicar directament en l'organització dels actes festius i va perfilant un model diferent. Fins aleshores, havien estat les societats culturals les encarregades de bastir la festa, amb alguna aportació de les arques municipals (com els donatius a l'església). També l'elecció del pendonista de la processó es decidia en el si del consistori, ja que calia que el personatge fos socialment rellevant. Com a mostra del ressò que tenia a la rodalia, es diu que, a finals del XIX, hi havia el costum de posar sacs d'avellanes a l'entrada de la vila pels que no havien pogut assistir a la celebració.
|
|
|
|
|
Evolució durant el segle XX
Als inicis del segle XX, la festa major va anar agafant més volada. El 1917 es van estrenar gegants propis i no hi faltaven els carrers ornamentats, la famosa Rua Artística (on les famílies hi podien participar amb carruatges decorats) i la Batalla de les Flors. Durant els anys de postguerra, les celebracions litúrgiques van anar assolint més protagonisme, igual com els actes de caritat a la gent necessitada, que en aquells moments era molta. Durant els anys quaranta es guarnia la Rambla amb una arcada diferent cada any i els centres de la gatzara eren els cafès de L'Euterpe i del Catalunya. Com a actes més participatius de la festa hi havia els balls d'envelat, l'enlairada de globus aerostàtics, les trobades de gegants i capgrossos, els concerts de la banda i la representació de la sarsuela de més èxit del moment.
|
|
|
|
|
L'origen de la forma actual
La fusió del caràcter religiós amb el profà anirà dibuixant un model de festa on hi tenen cabuda els oficis religiosos solemnes i tota mena d'iniciatives que congrien l'entusiasme popular: balls, àpats de germanor, sardanes, focs artificials... Després, s'hi afegiran altres propostes com concursos, exposicions, focs artificials, salves de morterets, esports i serenates al carrer , entre d'altres. A les cases es feia festa grossa: eren dies de convits, de matar el pollastre, d'anar mudats, d'abandonar per uns dies les llargues jornades laborals a peu de teler. El gran creixement poblacional experimentat per la ciutat en les dècades dels 50 i 60 del segle XX acaba diluint l'esperit “de poble” que tenia la festa. Caldrà esperar fins els primers anys de la dècada dels 80 per tal que es creï un model que equilibri les ànsies de la gran ciutat amb la tradició festiva dels avantpassats.
|
|
|
|
|
Característiques del model actual
A partir de 1974, l'Ajuntament va decidir modificar les dates de la festa major. S'havia demanat que no es fes a l'agost, perquè molta gent marxava de vacances i això deslluïa encara més la festa. Aleshores, es va traslladar als dies 30 i 31 d'agost i 1 de setembre. Però a partir de 1979, any del primer ajuntament democràtic després de la dictadura, es decideix que s'iniciarà el primer divendres de setembre. Comencen diferents actes que aniran arrelant i agafant tradició: el pregó, els concerts al Parc de Catalunya, els balls de nit, la cercavila de festa major...
|
|
CLASIFICACIÓN DE LOS CARTELES SEGÚN SU CONSERVACIÓN (en negrita la correspondiente a este ejemplar):
A+ Perfecto estado de conservación, muy raro encontrar un ejemplar en este estado impecable.
A Cartel en muy buen estado de conservación. Puede presentar algún desgarro inapreciable en los márgenes, no presenta ninguna falta de papel. Los colores son frescos y no se aprecian manchas.
A- Puede presentar alguna leve marca de doblez, desgarro o pequeña falta de papel en los márgenes. Si presenta restauración, está realizada con éxito.
B+ El cartel puede estar restaurado. Se aprecian levemente los defectos.
B Cartel en buen estado de conservación. Presenta desgarros, algunas manchas y algunas faltas de papel, jamás afectando al área crucial del diseño. Los colores son frescos y el cartel tiene una apariencia general muy buena.
B- El cartel está restaurado, se aprecian algunos defectos y leve pérdida de color en las marcas de doblez.
C+ Las restauraciones son visibles.
C Cartel en regular estado de conservación. Presenta desgarros, manchas, marcas de doblez y o faltas de papel que puede afectar parcialmente al área crucial del diseño, los colores pueden estar algo desvaídos y el cartel tiene una apariencia general de regular a buena.
C- Requiere restauración.
