ESBART VERDAGUER. DANZAS DE CATALUÑA, VALENCIA Y MALLORCA
El Esbart Verdaguer fue una entidad artística fundada en 1945 dedicada a la recuperación y difusión de la danza y las tradiciones folclóricas de Cataluña, y los Países Catalanes, mediante el espectáculo
Empezó con el nombre Institución Folklórica Verdaguer en 1945 en Barcelona, para convertirse en Esbart Verdaguer en 1947, año en que fue registrado como entidad pública. El 18 de abril de 1948 se hizo la presentación oficial en el Palau de la Música Catalana con uno de sus plenos históricos. Precisamente el mismo Palau se puso a su disposición y cada temporada había funciones del'Esbart
Detalles del producto
Ficha de datos
- Año
- 1950
- Altura
- 34
- Ancho
- 25
- Pais
- España - Catalunya
- Ciudad
- BARCELONA
- Editor
- Graficas Marina
- Conservación
- B+
- Impresión
- Linoleum
- Autor
- PICAS i GUIU Jaume (Barcelona 1921-1976)
Descripción
CLASIFICACIÓN DE LOS CARTELES SEGÚN SU CONSERVACIÓN (en negrita la correspondiente a este ejemplar):
A+ Perfecto estado de conservación, muy raro encontrar un ejemplar en este estado impecable.
A Cartel en muy buen estado de conservación. Puede presentar algún desgarro inapreciable en los márgenes, no presenta ninguna falta de papel. Los colores son frescos y no se aprecian manchas.
A- Puede presentar alguna leve marca de doblez, desgarro o pequeña falta de papel en los márgenes. Si presenta restauración, está realizada con éxito.
B+ El cartel puede estar restaurado. Se aprecian levemente los defectos.
B Cartel en buen estado de conservación. Presenta desgarros, algunas manchas y algunas faltas de papel, jamás afectando al área crucial del diseño. Los colores son frescos y el cartel tiene una apariencia general muy buena.
B- El cartel está restaurado, se aprecian algunos defectos y leve pérdida de color en las marcas de doblez.
C+ Las restauraciones son visibles.
C Cartel en regular estado de conservación. Presenta desgarros, manchas, marcas de doblez y o faltas de papel que puede afectar parcialmente al área crucial del diseño, los colores pueden estar algo desvaídos y el cartel tiene una apariencia general de regular a buena.
C- Requiere restauración.
Jaume Picas i Guiu (Barcelona, 1921 - Barcelona, 1976), va ser un escriptor i promotor de la llengua i cultura catalanes, durant el franquisme. De personalitat polifacètica, també es va moure en tots els camps de la comunicació, principalment a la televisió i el cinema.[1]
Va iniciar els seus estudis de lletres, però els abandonà en incorporar-se durant la guerra civil a l'exèrcit republicà a l'anomenada "quinta del biberó". En finalitzar la guerra es va exiliar a Montpeller a on va coincidir amb Alexandre Cirici i Pellicer, amb qui va fer amistat i amb qui va col·laborar fins a la seva mort, Josep Pallach, Roser Bru, Josep Maria Lladó i Heribert Barrera entre d'altres.
En tornar a Barcelona el 1941 va estudiar dret i va ser un dels fundadors de l'Esbart Verdaguer a on, a més, va col·laborar com a figurinista i dibuixant de programes i cartells. Va participar en la Comissió Abat Oliba i contribuí a la creació del Moviment Socialista de Catalunya. Va escriure el llibret de l'opera Amunt! de Joan Altisent, estrenada al Liceu la temporada 1958-1959.
Va ser col·laborador d'Ariel. Va escriure nombroses lletres per a artistes de la Nova Cançó. Va col·laborar amb La Trinca com a lletrista durant els primers anys del grup. També va adaptar, de l'anglès i el francès, molts temes, interpretats principalment per Núria Feliu. Va estrenar entre d'altres, la comèdia "La Innocència jeu al sofà" (1967) i va publicar les novel·les "Un gran cotxe negre" (1968) i "Tren de matinada" (1968), en la qual es va basar la pel·lícula Paraules d'amor del director Antoni Ribas, protagonitzada per Joan Manuel Serrat.
Com articulista va col·laborar intensament amb Tele/Estel i altres publicacions i com crític cinematogràfic, a Fotogramas des del començament de la publicació fins a la seva mort i al diari Avui en els seus inicis. També va participar com a actor en una vintena de pel·lícules, principalment de l'Escola de Barcelona.
Paral·lelament, des de finals dels cinquanta, va treballar a Ràdio Barcelona com a director i guionista. Destaca en aquest camp En totes direccions, programa emès l'any 1971, del qual Picas va ser ne creador, director, guionista i entrevistador. Aquest programa, íntegrament en català, tractava temàtiques culturals i d'actualitat.
Des del 1964 fins al 1976 va ser realitzador de programes dramàtics des del centre de Miramar de TVE Catalunya a on va poder realitzar, el 1964, el primer programa de la història de la televisió emès en català, una adaptació de La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra.
Va escriure la lletra de les cançons en el projecte editorial Història de Catalunya amb cançons amb música d'Antoni Ros-Marbà.
És juntament amb Josep Maria Espinàs l'autor del Cant del Barça, himne del F.C. Barcelona, amb música de Manuel Valls Gorina.