EAJ-1 RADIO BARCELONA BODAS DE PLATA 1924-1949
Fundada por la Asociación Nacional de Radiodifusión, Radio Barcelona comenzó sus emisiones el 14 de noviembre de 1924, [5] a las 18: 30h, con la locutora María Sabaté
Detalles del producto
Ficha de datos
- Año
- 1949
- Altura
- 48
- Ancho
- 34
- Pais
- España - Catalunya
- Ciudad
- BARCELONA
- Impresión
- Litografía
- Soporte
- Entelado
- CANVI ESTAT
- X WEB
- CAMBIO FOTO
- SI
- Autor
- -ANÓNIMO
Descripción
Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans,[1] fundada a Barcelona el 14 de novembre de 1924[2] pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió[3] Josep Maria de Guillén-Garcia i Gómez, Royston Saint Noble, Eduard Rifà i Anglada, Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens. Les proves d'emissió van arrencar al setembre del 1923.[4] El seu distintiu, EAJ-1, n'indicava la qualitat de primera emissora d'Espanya.
Història
Fundada per l'Associació Nacional de Radiodifusió, Ràdio Barcelona va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924,[5] a les 18:30h,[6] amb la locutora Maria Sabaté al micròfon,[7] que posteriorment va cedir la paraula a Darius Rumeu, alcalde de Barcelona. La Direcció General de Comunicacions li havia assignat a l'estació la referència EAJ-1 (codis referents a Espanya, Telegrafia sense fils —AJ— i primera emissora autoritzada) .4 El dia del seu inauguració es van emetre diferents discursos de les autoritats i, posteriorment, un concert a càrrec del pianista Torné i el violoncel·lista Oró.[8]
Es va encarregar el disseny i muntatge de l'emissora als germans Homero i Platón Texidó Sans, amb el suport de tècnics de la BBC. Homero Texidó va fer una estada d'uns mesos als EE.UU a finals de la dècada dels anys 20, on va ser un dels tècnics que va participar a la primera emissió de TV pública mundial. L'emissora i l'antena estaven ubicades en el Empire State Building de Nova York. En tornar a Barcelona va exercir de director tècnic de RAC. El President Francesc Macià encarregà a Homero Texidó la creació d'una emissora de TV. Es va adquirir una emissora de TV i quan ja estava tot a punt per iniciar les emissions va esclatar la Guerra Civil.[9][10]
Ràdio Barcelona aviat es convertí en una emissora molt popular, on hi participaven locutors com Josep Torres i Vilalta Toresky, creador del personatge infantil Míliu, un intent de catalanitzar l'emissora. El 20 de febrer de 1926 va traslladar els seus estudis de l'Hotel Colón al número 6 del carrer de Casp. El 10 de febrer d'aquest mateix any es va associar a Unión Radio (avui, Cadena SER), que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelonafins a la fi de la guerra civil. Ràdio Barcelona va ser la primera emissora de ràdio a emetre un partit del Barça, el 8 d'abril de 1928 i, cinquanta-dos anys més tard, el 5 de setembre de 1976, a fer-ho en català.[11] El primer informatiu de Catalunya La Palabra arribà a Ràdio Barcelona l'any 1930.[3]
Amb l'inici de la guerra civil espanyola la Generalitat s'apropia de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació i crea la Comissaria de Radiodifusió, que depèn del Departament de Cultura. Més endavant, la Generalitat deroga el decret d'apropiació anterior, intervé les emissores i crea la Direcció General de Radiodifusió, que depèn del Departament de Presidència. Uns canvis que tenen com a objectiu controlar les emissions i centralitzar i coordinar millor l'activitat que realitzen les diverses conselleries a la ràdio. La ràdio és el mitjà utilitzat per alertar la població del perill de bombardeig o per explicar les accions de govern. Una activitat comunicativa que contribueix a fer que la guerra deixi de ser una cosa que es viu al front per implicar-hi tota la població.[3]
Després de la guerra civil espanyola fou rebatejada unes setmanes Radio España 1 i totalment castellanitzada. Durant els anys cinquanta va retransmetre algunes obres de teatre en català i es va reintroduir el català a la programació mercès al locutor Enric Casademont, creador del personatge Pau Pi. També eren populars les cròniques diàries de Joaquín Soler Serrano. El 1963 creà el programa en català Radioscope, de Salvador Escamilla, des d'on s'emetien cançons de Joan Manuel Serrat i d'altres membres de la Nova Cançó. Posteriorment ha dedicat diversos espais a programes en català, i des d'aquesta emissora Joaquim Maria Puyal va emetre el primer partit de futbol en català després de la mort de Francisco Franco.
El 1991 va iniciar les emissions per la freqüència modulada, inicialment amb el nom de Ràdio Barcelona 2, utilitzant la freqüència que pertanyia a Ràdio Trafic (96.9 FM). Actualment forma part de la Cadena SER, englobada dins el Grupo Prisa, i produeix el programa La ventana, dirigit i presentat per Gemma Nierga, que s'emet a tota la Cadena SER.
CLASIFICACIÓN DE LOS CARTELES SEGÚN SU CONSERVACIÓN (en negrita la correspondiente a este ejemplar):
A+ Perfecto estado de conservación, muy raro encontrar un ejemplar en este estado impecable.
A Cartel en muy buen estado de conservación. Puede presentar algún desgarro inapreciable en los márgenes, no presenta ninguna falta de papel. Los colores son frescos y no se aprecian manchas.
A- Puede presentar alguna leve marca de doblez, desgarro o pequeña falta de papel en los márgenes. Si presenta restauración, está realizada con éxito.
B+ El cartel puede estar restaurado. Se aprecian levemente los defectos.
B Cartel en buen estado de conservación. Presenta desgarros, algunas manchas y algunas faltas de papel, jamás afectando al área crucial del diseño. Los colores son frescos y el cartel tiene una apariencia general muy buena.
B- El cartel está restaurado, se aprecian algunos defectos y leve pérdida de color en las marcas de doblez.
C+ Las restauraciones son visibles.
C Cartel en regular estado de conservación. Presenta desgarros, manchas, marcas de doblez y o faltas de papel que puede afectar parcialmente al área crucial del diseño, los colores pueden estar algo desvaídos y el cartel tiene una apariencia general de regular a buena.
C- Requiere restauración.