HISTORIA DE CATALUNYA. TOT BON CATALA DEU CONEIXER LA HISTORIA DE SA PATRIA

Antoni Aulèstia i Pijoan (Reus, Baix Camp 1849 - Barcelona, març del 1908) fou un escriptor i historiador català. Va estudiar a Reus i Barcelona.

De ben jove milità en el catalanisme, formà part de la Jove Catalunya (en fou cofundador el 1870)^[1] i fou president de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El 1877 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i col·laborà a les revistes Lo Gai Saber (n'era corresponsal a Reus), La Renaixença i a l'Àlbum Pintoresc Monumental de Catalunya, sobretot amb articles sobre temes històrics.^[2] Fou algunes vegades nomenat mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Va ser un dels fundadors de La Jove Catalunya i també de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i president de l'Acadèmia de les Bones Lletres i de l'Ateneu Barcelonès^[3]

Va escriure un gran nombre d'obres, entre elles Memoria histórica de los catalanes que intervinieron en el descubrimiento de América (premiada als Jocs Florals de 1876). La seva obra mestra fou Història de Catalunya, dos volums en català publicats el 1887 i 1889, que van ser la primera història del Principat que es va escriure a l'edat contemporània (des del Barroc no se n'havia fet cap més).^[1] Aulèstia va escriure-la d'acord amb la filosofia de Valentí Almirall.^[1] El 1922 Ernest Moliné i Brasés va reeditar-la i annotar-la.^[1] Algunes de les seves obres descriuen els grans monuments catalans com el Monestir de Poblet, el Gran Saló de la Llotja, el Monestir de Sant Cugat del Vallès, Bell-lloc i d'altres paratges. Les obres menors d'Aulèstia no arribaven a ser monografies exhaustives sinó breus històries amb un estil narratiu i encara romàntic que tenien per objectiu una formació ideològica del poble.^[1]

Hom l'havia considerat un simple divulgador de la tasca arxivística d'Antoni de Bofarull i de les idees polítiques de Víctor Balaguer, però avui dia se li reconeix la plena autoria intel·lectual i crítica del seu treball.^[1] De fet, tot i respectar el romanticisme que el va precedir, creia que calia encaminar-lo cap a les tendències empiristes modernes i rigoroses per tal de poder restaurar una nova Catalunya.^[1] Aulèstia creia en les teories del positivisme que afirmaven que el medi natural i la composició ètnica eren els elements fonamentals que determinaven la història d'un país.^[1] Treia importància a la manca d'unitat política que ha caracteritzat el poble català al llarg de la història, i en canvi afirmava que era la llengua catalana l'element definitori.^[1]

Va escriure nombrosos discursos i memòries i fou un dels encarregats per la junta permanent d'Unió Catalanista de redactar les Bases de Manresa de 1892.^[1] A la seva mort, la seva biblioteca fou cedida a l'Institut d'Estudis Catalans.

CLASSEMENT DES AFFICHES SELON LEUR CONSERVATION (en gras celui correspondant à cette affiche):

A+ Parfait état de conservation, très rare trouver un exemplaire dans cet état impeccable.

A  Une affiche dans un très bon état de conservation. Il peut présenter une déchirure inestimable et il ne présente pas manque de papier dans les marges. Les couleurs sont fraîches et des taches ne se peuvent pas apprécier.

A- Elle peut présenter une marque légère de pli, de déchirure ou un petit manque de papier dans les marges. S'il présente une restauration, elle est réalisée avec succès.

B+ L’affiche peut être restauré. Les défauts sont légèrement appréciés.

B  Une affiche dans un bon état de conservation. Il présente des déchirures, quelques taches et quelques manques de papier, en n'affectant jamais à l'aire cruciale du design. Les couleurs sont fraîches et l’affiche a une apparence générale très bonne.

B- L’affiche est restaurée, on apprécie quelques défauts et une légère perte de couleur dans les marques de pli.

C+ Les restaurations sont visibles.

C  Une affiche dans un état de conservation régulier. Il présente des déchirures, des taches, des marques de pli et même des manques du papier qu'il peut partiellement toucher à l'aire cruciale du design, les couleurs peuvent être un peu pâles et l’affiche a une apparence régulière plutôt que bonne.

C- Demande restauration.