JOAN BROSSA-JOAN MIRO. PRESENTACIO DEL LLIBRE TRES JOANS

TRES JOANS representa la culminació no només de la confluència de
voltatges paral·lels, sinó també de les complicitats que poden sorgir entre dues ments creatives com les de Joan Miró i Joan Brossa: Tres Joans de 1978. Es tracta d’un homenatge a l’intel·lectual i dinamitzador cultural Joan Prats poc després de la sevamort. El llibre tingué una llarga gestació com demostra una carta de 1975 conservada enla Successió Miró de Palma de Mallorca on Brossa comenta a Miró: «En Muga m'ha dit
que donés els tocs finals a Tres Joans! Bona notícia! Visca!».
És un llibre molt singular. La maqueta i els textos són de Brossa i en el seu interior els dibuixos de Miró dialoguen a la perfecció amb els poemes literaris. La base és el sonet, una de les estrofes més estimades per Brossa, i al llarg de les pàgines del llibre de bibliòfil podem veure les diferents possibilitats d'aquesta forma mètrica que el poeta havia explotat fins al límit: des d'experimentacions amb paraules sense sentit fins a la poesia visual, passant per continguts amorosos o populars. Els poemes estan extrets de
llibres dels anys seixanta i setanta i fins i tot d'algun anterior: Malviatge! (1954),
Llumenerada (1961-1963), Sonets del vaitot (1965-1966), Flor de fletxa (1969-1970),
Els ulls de l’òliba (1974) i Poemes públics (1974-1975). Però el més interessant no és la selecció dels sonets -que també, perquè al cap i a la fi és una antologia de les diferents formes d’aquesta estrofa realitzada pel mateix Brossa-, sinó la sintonia manifesta entre Miró i ell al llarg de les pàgines del llibre. De fet, després de comparar la maqueta prèvia49 amb el resultat final, podríem afirmar que es tracta d'un autèntic work in progress. Brossa manipula molts dels sonets tot introduint-hi petits objectes (com ara
cartes, segells, etc.), foradant-los, tallant-los, etc., però Miró també col·labora en la manipulació, de manera que darrere d'una retallada enmig d'un sonet, descobrim un dibuix, o hi trobem enganxat un grafisme mironià damunt d'un altre sonet.

CLASSIFICATION OF THE POSTERS ACCORDING TO THEIR CONSERVATION (in bold the one corresponding to this poster):

A+ Is a flawless example of a poster rarely seen in such fine condition.

A  Designates a poster in very fine condition. There may be some tears on the margins, but not noticeable. No paper loss. Colours are fresh and has no blemish.

A- There may be some slight fold marks, tear or other minor defect, but most unobtrusive. Successful restoration if restored.

B+ If some restoration it is not immediately evident.

B  Designates a poster in good condition. There may be some tears. Blemish or paper loss, but not in any crucial design area. Colours are fresh and the poster has a very good appearance.

B- Restoration may show some defects. Colours along the fold marks are faded.

C+ Restorations are visible.

C  Designates a poster in fair condition. Tears, blemish, fold marks and or paper loss are more pronounced or may slightly affect the image of the poster. Colours may be faded.

C- Requires restoration.