TRES JOANS. JOAN MIRÓ i FERRÀ, JOAN (Barcelona 1893 - Palma de Mallorca 1983), JOAN BROSSA, JOAN PRATS

TRES JOANS representa la culminació no només de la confluència de
voltatges paral·lels, sinó també de les complicitats que poden sorgir entre dues ments creatives com les de Joan Miró i Joan Brossa: Tres Joans de 1978. Es tracta d’un homenatge a l’intel·lectual i dinamitzador cultural Joan Prats poc després de la sevamort. El llibre tingué una llarga gestació com demostra una carta de 1975 conservada enla Successió Miró de Palma de Mallorca on Brossa comenta a Miró: «En Muga m'ha dit
que donés els tocs finals a Tres Joans! Bona notícia! Visca!».
És un llibre molt singular. La maqueta i els textos són de Brossa i en el seu interior els dibuixos de Miró dialoguen a la perfecció amb els poemes literaris. La base és el sonet, una de les estrofes més estimades per Brossa, i al llarg de les pàgines del llibre de bibliòfil podem veure les diferents possibilitats d'aquesta forma mètrica que el poeta havia explotat fins al límit: des d'experimentacions amb paraules sense sentit fins a la poesia visual, passant per continguts amorosos o populars. Els poemes estan extrets de
llibres dels anys seixanta i setanta i fins i tot d'algun anterior: Malviatge! (1954),
Llumenerada (1961-1963), Sonets del vaitot (1965-1966), Flor de fletxa (1969-1970),
Els ulls de l’òliba (1974) i Poemes públics (1974-1975). Però el més interessant no és la selecció dels sonets -que també, perquè al cap i a la fi és una antologia de les diferents formes d’aquesta estrofa realitzada pel mateix Brossa-, sinó la sintonia manifesta entre Miró i ell al llarg de les pàgines del llibre. De fet, després de comparar la maqueta prèvia49 amb el resultat final, podríem afirmar que es tracta d'un autèntic work in progress. Brossa manipula molts dels sonets tot introduint-hi petits objectes (com ara
cartes, segells, etc.), foradant-los, tallant-los, etc., però Miró també col·labora en la manipulació, de manera que darrere d'una retallada enmig d'un sonet, descobrim un dibuix, o hi trobem enganxat un grafisme mironià damunt d'un altre sonet.

CLASIFICACIÓN DE LOS CARTELES SEGÚN SU CONSERVACIÓN  (en negrita la correspondiente a este ejemplar):

 A+ Perfecto estado de conservación, muy raro encontrar un ejemplar en este estado impecable.

 A  Cartel en muy buen estado de conservación. Puede presentar algún desgarro inapreciable en los márgenes, no presenta ninguna falta de papel. Los colores son frescos y no se aprecian manchas.

 A- Puede presentar alguna leve marca de doblez, desgarro o pequeña falta de papel en los márgenes. Si presenta restauración, está realizada con éxito.

 B+ El cartel puede estar restaurado. Se aprecian levemente los defectos.

 B  Cartel en buen estado de conservación. Presenta desgarros, algunas manchas y algunas faltas de papel, jamás afectando al área crucial del diseño. Los colores son frescos y el cartel tiene una apariencia general muy buena.

 B- El cartel está restaurado, se aprecian algunos defectos y leve pérdida de color en las marcas de doblez.

 C+ Las restauraciones son visibles.

 C  Cartel en regular estado de conservación. Presenta desgarros, manchas, marcas de doblez y o faltas de papel que puede afectar parcialmente al área crucial del diseño, los colores pueden estar algo desvaídos y el cartel tiene una apariencia general de regular a buena.

 C- Requiere restauración.